Alerta setmanal de continguts (setmana 46 del 2026)

Les entitats que efectuen operacions amb persones o entitats vinculades n’han d’informar a l’Agència Tributària mitjançant el model 232, sempre que arribin a determinats llindars. No suposa un pagament addicional d’impostos, perquè és una declaració informativa. La seva finalitat és que l’Administració conegui les operacions entre parts relacionades i pugui comprovar que s’han valorat a preus de mercat.

Amb el tancament del mes de novembre s’acosta el termini per a presentar el model de l’exercici 2025. Per a moltes empreses passa inadvertit, perquè no s’associa a una liquidació i es confon amb altres obligacions de l’impost sobre societats.

• Atenció. Convé revisar ja si la seva entitat hi està obligada, per a disposar de prou temps per a reunir la informació.

Què es considera operació vinculada

El concepte de vinculació és ampli. Afecta les operacions amb altres societats del grup, amb els socis que tinguin una participació d’almenys el 25% del capital, amb els administradors i amb els seus familiars fins al tercer grau. Poden consistir en compres, vendes, prestacions de serveis, préstecs, arrendaments, retribucions per funcions directives o transmissions d’immobles o de participacions, entre altres.

• Atenció. Els préstecs entre socis i societat, els lloguers d’immobles a administradors o socis i les retribucions a directius són operacions vinculades que sovint no s’identifiquen com a tals. Convé inventariar-les.

Quan hi ha l’obligació de presentar-lo

L’Ordre HFP/816/2017, que aprova el model, estableix que s’ha de declarar quan se superi algun d’aquests llindars.

Llindar	Condició
Operacions amb una mateixa entitat vinculada	Import total superior a 250.000 euros, amb independència del tipus o nombre d’operacions
Operacions específiques del mateix tipus	Import total superior a 100.000 euros, amb independència del mètode de valoració i de l’import individual
Operacions del mateix tipus i mateix mètode de valoració	Import total superior al 50% del volum de negocis de l’entitat

Les operacions específiques inclouen, entre altres, la transmissió de participacions, d’immobles o d’actius intangibles. Els llindars són alternatius. N’hi ha prou amb superar-ne un.

A més, el model s’ha de presentar amb independència de l’import en dos casos. El primer, si s’ha aplicat la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles de l’article 23 de la Llei de l’impost sobre societats. El segon, si s’han efectuat operacions o es tenen valors en països o territoris qualificats de paradisos fiscals.

• Atenció. Els llindars s’apliquen per separat a cada mena d’operació i a cada entitat vinculada. Una entitat pot superar el límit de 250.000 euros amb un únic vinculat i no arribar-hi amb un altre, i l’obligació neix per a les operacions amb el primer.

Operacions excloses

No s’informen en el model 232 les operacions efectuades entre entitats del mateix grup fiscal, ni les d’agrupacions d’interès econòmic, ni les d’unions temporals d’empreses, ni les que s’efectuïn en una oferta pública de venda o d’adquisició de valors.

• Atenció. L’exclusió per grup fiscal només s’aplica si totes dues entitats en formen part. Una operació amb una societat del grup mercantil que no estigui en el grup fiscal no en queda exclosa.

Valoració a valor de mercat

Les operacions vinculades es valoren pel seu valor de mercat, que és la contraprestació que haurien acordat parts independents, conforme a l’article 18 de la Llei de l’impost sobre societats. Per calcular els llindars s’ha de tenir en compte el valor de mercat documentat, i no l’import efectivament utilitzat si és distint.

Si l’import pactat difereix del valor de mercat, pot constituir una infracció tributària i donar lloc a regularitzacions i sancions.

• Atenció. Convé disposar de la documentació que sostingui la valoració, com ara contractes, tarifes comparables o informes, abans de presentar el model.

Entitats amb volum de negoci baix o igual a zero

El tercer llindar es mesura en relació amb el volum de negoci, de manera que com menor és, més fàcil és superar-lo. Una entitat amb volum de negoci igual a zero, com la que acaba de constituir-se i no ha iniciat activitat o la que es troba inactiva, ha de declarar totes les seves operacions vinculades, encara que el seu import estigui molt per sota dels altres dos llindars.

• Atenció. Les societats patrimonials o inactives que mantenen préstecs amb els seus socis o cobren lloguers de parts vinculades solen estar-hi obligades sense saber-ho.

Exemple

Una entitat amb un volum de negoci de 4 milions d’euros efectua en el període les següents operacions vinculades.

• Amb una altra entitat vinculada, 310.000 euros, dels quals 65.000 són interessos d’un préstec rebut i 245.000 són vendes comercials.

• La transmissió d’una nau industrial a un soci per 150.000 euros i d’un terreny a un altre soci per 90.000 euros.

• Amb l’administrador, l’arrendament d’un habitatge per 60.000 euros anuals i un sou de 80.000 euros per funcions directives.

Les conclusions són les següents. Amb l’entitat vinculada se supera el llindar de 250.000 euros, per la qual cosa s’han de declarar totes les operacions, el préstec i les vendes, i documentar-se. Les dues transmissions d’immobles sumen 240.000 euros i superen el llindar de 100.000 euros en operacions específiques, per la qual cosa s’han de declarar ambdues. Les operacions amb l’administrador no arriben als 250.000 euros ni el 50% del volum de negoci, així que no es declaren.

Si el volum de negoci fos molt menor, la conclusió canviaria. Amb un volum inferior a 120.000 euros s’haurien de declarar també totes dues operacions amb l’administrador. Amb un volum d’entre 120.000 i 160.000 euros només s’hauria de declarar el sou per funcions directives.

• Atenció. Un mateix conjunt d’operacions pot generar obligacions diferents segons el volum de negoci. Convé recalcular els llindars cada any.

Termini i forma de presentació

La presentació és telemàtica. Si l’exercici coincideix amb l’any natural, el termini és el mes de novembre de l’any següent, és a dir, per a l’exercici 2025 acaba el 30 de novembre de 2026. Si l’exercici no coincideix amb l’any natural, el termini és el mes següent als deu mesos posteriors a la conclusió del període impositiu al qual es refereix la declaració.

Entitats de reduïda dimensió

Les entitats de reduïda dimensió poden cobrir part d’aquesta obligació mitjançant el formulari d’operacions vinculades que es presenta juntament amb l’impost sobre societats. Així i tot, si superen els llindars del model 232, també han de presentar-lo al novembre.

Conseqüències de no presentar-lo o fer-ho tard

No presentar el model 232, fer-ho fora de termini o amb dades incorrectes pot donar lloc a sancions. A més, una omissió pot cridar l’atenció de l’Administració sobre les operacions entre parts relacionades i afavorir una comprovació.

• Atenció. Si ja ha vençut el termini sense presentar, convé fer-ho com més aviat millor i de manera voluntària, perquè sol atenuar les conseqüències.

Actuacions recomanades

• Elabori un llistat de totes les persones i entitats vinculades, inclosos socis amb el 25% o més, administradors i els seus familiars fins al tercer grau.

• Reuneixi les operacions efectuades amb cadascuna durant 2025, amb els seus imports i la seva naturalesa.

• Apliqui els tres llindars per separat i comprovi si se’n supera algun.

• Revisi si s’ha aplicat la reducció per intangibles o es tenen operacions o valors en paradisos fiscals.

• Identifiqui les operacions excloses per grup fiscal, AIE, UTE o ofertes públiques.

• Comprovi la valoració a valor de mercat i la documentació que la sosté.

• Si el volum de negoci és baix o nul, verifiqui si hi ha l’obligació de declarar totes les operacions.

• Contacti amb el despatx amb antelació i prepari la presentació telemàtica abans del 30 de novembre.

El 5 de novembre de 2026 es va publicar al BOE l’Ordre HAC/1161/2026, de 4 de novembre, que desenvolupa per a 2027 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF, conegut com a mòduls, i el règim especial simplificat de l’IVA. Va entrar en vigor el 6 de novembre i té efectes per a l’exercici 2027, sense perjudici de diverses mesures del sector agrícola i ramader que es refereixen a 2026.

La característica principal de l’ordre és la continuïtat respecte a l’exercici anterior. Es mantenen les activitats incloses, les quanties, els índexs i les instruccions d’aplicació. La novetat més rellevant afecta el camp i s’aplica a 2026, la declaració de la renda del qual s’ha de presentar el 2027. Queda a més oberta una qüestió que l’ordre no resol, la pròrroga dels límits generals d’exclusió.

• Atenció. Les mesures de l’ordre es reparteixen entre dos exercicis. Les extraordinàries per a agricultors i ramaders s’apliquen a 2026, i la resta del règim de mòduls regulen el 2027. Convé no confondre-les en calcular la tributació.

Mesures extraordinàries per a agricultors i ramaders el 2026

L’ordre incorpora mesures per a compensar l’augment de costos de determinats inputs. Els contribuents en estimació objectiva que desenvolupin activitats agrícoles i ramaderes poden aplicar en l’exercici 2026 el següent.

• Una minoració del rendiment net previ del 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola necessari per a l’activitat. Va ser aplicable el 2023 i 2024, però no el 2025.

• Una minoració del 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants necessaris per a l’explotació, amb el mateix historial d’aplicació.

• Una elevació de la reducció general del rendiment net de mòduls, que passa del 5% al 10% per a aquestes activitats el 2026.

Les adquisicions s’han d’haver efectuat el 2026 i estar justificades amb factures expedides aquest any que compleixin els requisits reglamentaris. Les minoracions redueixen el rendiment net previ. No són una deducció directa de la quota de l’impost.

Vegem un exemple amb xifres il·lustratives. Un agricultor en mòduls adquireix el 2026 gasoil agrícola per 10.000 euros i fertilitzants per 4.000 euros. Pot minorar el rendiment net previ en 3.500 euros pel gasoil i en 600 euros pels fertilitzants, que suma 4.100 euros. A més, aplica la reducció general del 10% en la fase de càlcul que correspongui segons les instruccions del mètode.

• Atenció. Sense factura expedida el 2026 i amb els requisits reglamentaris, la minoració no es pot aplicar. Convé reunir ja les factures de gasoil i fertilitzants i comprovar que estan a nom del titular de l’explotació.

Continuïtat dels mòduls i reducció del 5% el 2027

Per a 2027 es mantenen, respecte de 2026, les activitats incloses en estimació objectiva, la quantia dels signes, índexs i mòduls i les instruccions per a la seva aplicació.

Continua també la reducció general del 5% del rendiment net de mòduls, aplicable a tots els contribuents en aquest mètode. Es té en compte igualment per a calcular els pagaments fraccionats de 2027 i permet reduir el rendiment sobre el qual es calcula l’IRPF sense necessitat d’acreditar despeses addicionals.

• Atenció. La reducció general s’ha mantingut en els últims exercicis, però convé comprovar cada any que continua vigent, perquè el seu abast pot variar.

Índexs específics i correctors en el sector agrícola i ramader

L’ordre manté per a 2027 els índexs de rendiment net específics de determinades activitats agrícoles, en substitució dels ordinaris de l’annex I.

Activitat agrícola	Índex de rendiment net el 2027
Raïm de taula	0,32
Flors i plantes ornamentals	0,32
Tabac	0,26

Es mantenen així mateix les instruccions de determinats índexs correctors. Entre ells, l’índex 0,50 per utilització de pinsos adquirits a tercers quan representin més del 50% de l’import dels productes consumits per a l’alimentació del bestiar, i l’índex 0,75 per a cultius de regadiu que usin energia elèctrica, sempre en les condicions previstes en l’ordre.

Règim especial simplificat de l’IVA

En l’IVA es mantenen per a 2027 els mòduls i les instruccions d’aplicació del règim simplificat vigents el 2026. Es conserven els percentatges específics per calcular la quota reportada per operacions corrents de determinades activitats ramaderes afectades per crisis sectorials, que són del 0,06625 per als serveis de cria, guarda i engreixament d’ocells i del 0,070 per a l’apicultura.

No s’introdueixen, per tant, modificacions generals en els mòduls de l’IVA per a 2027.

• Atenció. En el règim simplificat la quota es calcula mitjançant mòduls i no amb les factures reals. Si té compres i inversions elevades, convé comparar amb el règim general, que permet deduir l’IVA suportat real.

Activitats i magnituds excloents de l’ordre

L’ordre manté l’àmbit d’aplicació de tots dos règims per a un ampli conjunt d’activitats, entre elles les ramaderes, agrícoles i forestals, indústries d’elaboració de productes alimentosos, comerç detallista, hostaleria, restauració, transport, reparació, ensenyament i serveis personals. Les operacions de cada activitat es determinen conforme a les normes de l’impost sobre activitats econòmiques, i en les de l’annex II es considera accessòria l’activitat els ingressos de la qual no superin el 40% dels de la principal.

Per al conjunt d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals enumerades, l’ordre fixa un límit d’ingressos de 250.000 euros anuals. Per a la producció de musclo en muscleres, un màxim de cinc muscleres en qualsevol dia de l’any.

També estableix límits específics de personal i de vehicles per activitat. A títol d’exemple, sis persones ocupades en determinades indústries alimentàries, deu en restaurants, vuit en cafeteries i bars, i entre dues i sis en diferents activitats comercials i de serveis. En el transport, cinc vehicles per al transport urbà col·lectiu i de viatgers per carretera, tres per a autotaxis, quatre per a mercaderies per carretera i quatre per a mudances.

Per calcular les magnituds es computa el personal assalariat i no assalariat segons les hores treballades i les regles de ponderació, i els vehicles i elements de les activitats accessòries. Si l’activitat es va iniciar l’any anterior, el volum d’ingressos o de compres s’eleva a l’any. En el còmput d’ingressos i compres s’inclouen les operacions de determinades activitats del cònjuge, els descendents i els ascendents, o d’entitats en atribució de rendes en les quals es participi, quan les activitats siguin idèntiques o similars i existeixi direcció comuna amb utilització compartida de mitjans.

La superació de qualsevol magnitud determina l’exclusió a partir de l’exercici següent. Els qui quedin exclosos de mòduls poden determinar el seu rendiment per la modalitat simplificada de l’estimació directa, si compleixen els requisits i no hi renuncien.

• Atenció. El còmput conjunt amb familiars i entitats vinculades és un punt que sol passar inadvertit. Convé revisar-lo abans de concloure que no se superen els límits.

Límits generals d’ingressos, facturació i compres, pendents de pròrroga

Aquesta és la principal incertesa de 2027. L’ordre no prorroga per si mateixa els límits ampliats aplicats fins a 2026. Es remet expressament als que resultin establerts en les lleis de l’IRPF i de l’IVA per a 2027.

Els límits ampliats procedeixen d’una disposició transitòria que s’ha anat prorrogant any a any. L’any passat es van mantenir per a 2026 mitjançant una norma amb rang de llei. Per a 2027 aquesta norma encara no s’ha aprovat, de manera que mantenir els límits ampliats exigeix una nova disposició legal. En cas de no aprovar-se, serien aplicables els límits ordinaris de la normativa de l’IRPF i de l’IVA.

Magnitud de l’any anterior	De 2016 a 2026	2027, sense nova pròrroga
Ingressos d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals	250.000 €	250.000 €
Ingressos de la resta d’activitats	250.000 €	150.000 €
Operacions facturades a empresaris i professionals	125.000 €	75.000 €
Compres de béns i serveis	250.000 €	150.000 €

A més hi ha límits específics de cada activitat. La publicació de l’ordre no significa que els límits ampliats hagin quedat prorrogats.

• Atenció. Si els seus ingressos, la seva facturació a empresaris o les seves compres se situen entre els límits ordinaris i els ampliats, una reducció dels límits podria obligar-lo a abandonar els mòduls i passar a estimació directa. Convé preparar des d’ara com tributaria en aquest cas.

Renúncia i revocació per a 2027

Els qui vulguin renunciar al mètode d’estimació objectiva de l’IRPF o al règim simplificat de l’IVA per a 2027, o revocar una renúncia anterior, poden fer-ho des del 6 de novembre fins al 31 de desembre de 2026, mitjançant la corresponent declaració censal.

Es mantenen a més les formes habituals de renúncia tàcita.

• En l’IRPF, quan es presenta en termini el pagament fraccionat del primer trimestre de 2027 conforme al mètode d’estimació directa.

• En l’IVA, quan es presenta en termini la declaració del primer trimestre de 2027 aplicant el règim general.

• En cas d’inici d’activitat, mitjançant la presentació en termini de la primera declaració en la forma prevista per al règim pel qual s’opta.

Atenció. Abans de renunciar-hi, compari la tributació estimada en mòduls amb la que donaria com a resultat en estimació directa amb les seves despeses reals. Com que la pròrroga dels límits pot resoldre’s en les últimes setmanes de l’any, convé tenir els càlculs preparats.

Com valorar si li convé romandre en mòduls

No convé decidir només per l’import de la quota. És aconsellable analitzar els següents aspectes.

• Les despeses reals de l’activitat enfront del rendiment que resulta dels mòduls.

• L’efecte de la reducció del 5% i, per al camp, de les minoracions i la reducció del 10% de 2026.

• Els ingressos, la facturació a empresaris i les compres respecte als límits amb pròrroga i sense.

• La necessitat de portar llibres i justificants si passa a estimació directa.

• En l’IVA, la comparació entre la quota del règim simplificat i la del règim general.

Atenció. Els mòduls tendeixen a afavorir a qui té despeses reduïdes i rendiments alts, i a perjudicar a qui té molta inversió o resultats baixos. Cada cas exigeix un càlcul amb dades reals.

Actuacions recomanades

• Comprovi que la seva activitat està inclosa en l’ordre i quins mòduls i límits específics li corresponen.

• Calculi els seus ingressos, la seva facturació a empresaris i les seves compres de 2026, incloses les de familiars i entitats vinculades.

• Compari’ls amb els límits ampliats i amb els ordinaris, i segueix si s’aprova la pròrroga.

• Estimi la seva tributació en mòduls i en estimació directa simplificada, amb la reducció del 5%.

• Si és agricultor o ramader, reuneixi les factures de 2026 de gasoil agrícola i fertilitzants i calculi les minoracions i la reducció del 10%.

• Decideixi abans del 31 de desembre de 2026 si hi renuncia, revoqui la renúncia o mantingui la seva situació.

• Si hi renuncia, prepari la gestió de llibres i la gestió del primer pagament fraccionat i de la primera autoliquidació d’IVA de 2027.

• Consulti amb el despatx abans de presentar qualsevol renúncia.

Com ja sap, el procediment d’inspecció tributària no pot prolongar-se indefinidament. La Llei General Tributària fixa, amb caràcter general, un termini màxim de divuit mesos per al seu desenvolupament. No obstant això, en la pràctica hi ha inspeccions que els superen, i és freqüent que el contribuent es pregunti quin efecte té aquest retard. S’anul·la el procediment? Prescriu el deute? L’Administració pot continuar actuant?

La resposta no és la que moltes persones esperen. Superar el termini no extingeix la inspecció, però sí que té conseqüències sobre la prescripció i sobre el temps de què disposa l’Administració a partir d’aquest moment.

• Atenció. Si la seva empresa o vostè mateix és objecte d’una inspecció que porta més de divuit mesos, convé revisar amb detall les dates d’inici, de represa i de notificació de les actuacions. Cadascuna pot ser determinant.

El termini màxim de divuit mesos i l’absència de caducitat

L’article 150.1 de la Llei General Tributària (LGT) estableix un termini màxim de durada de les actuacions inspectores de divuit mesos, comptats des de la notificació de la comunicació d’inici.

L’incompliment d’aquest termini no determina la caducitat del procediment. Les actuacions continuen fins a la seva terminació. És una diferència important amb altres procediments tributaris en els quals el venciment del termini sí que provoca l’arxiu.

Pèrdua de l’efecte que causa interrupció de la prescripció

La conseqüència que sí que estableix la llei, en l’article 150.6 LGT, és que les actuacions desenvolupades fins que se supera el termini perden l’efecte que causa interrupció de la prescripció. Això significa que aquest temps no serveix a l’Administració per a impedir que corri el termini de prescripció del seu dret a liquidar, que amb caràcter general és de quatre anys.

Cal distingir entre tots dos plans. La inspecció continua viva, però l’Administració ja no es pot secundar en les actuacions anteriors al venciment per a sostenir que la prescripció va quedar interrompuda. Cal analitzar llavors si el dret a liquidar continua vigent i si actuacions posteriors han produït un nou efecte que causa interrupció.

• Atenció. Calcular la prescripció exigeix reconstruir quines actuacions van interrompre el termini i quins van deixar de fer-lo. És una anàlisi que convé realitzar amb documentació completa.

Represa formal i nou termini de divuit mesos

Una vegada superat el termini màxim, l’Administració pot reprendre formalment les actuacions mitjançant un acte amb eficàcia que causa interrupció de la prescripció. El criteri del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) és que, des d’aquesta represa, l’Administració queda sotmesa de nou al termini màxim de divuit mesos per a desenvolupar les actuacions i notificar la liquidació.

La represa no li permet, per tant, continuar sense límit temporal. Disposa d’un nou termini, i la liquidació només serà vàlida si es notifica abans que transcorri. Aquest criteri se sustenta en la doctrina del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional.

• Atenció. Per produir efecte, la comunicació de represa ha de ser clara. Ha d’identificar els conceptes i períodes objecte de comprovació i posar de manifest la voluntat de continuar el procediment.

La resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) de 29 de setembre de 2026 analitza un cas en el qual es discutia si la superació del termini de divuit mesos impedia continuar la inspecció i si la represa obria un nou termini. Les dates rellevants van ser les següents.

Data	Fet
12 de juny de 2018	Notificació de la comunicació d’inici de la inspecció
12 de desembre de 2019	Venciment del termini inicial de divuit mesos
23 de desembre de 2019	Notificació de la comunicació formal de represa
14 de març a 30 de maig de 2020	Suspensió de terminis per l’emergència sanitària, amb represa del còmput l’1 de juny
17 de juny de 2020	S’acorda mantenir la proposta i obrir el tràmit d’al·legacions
2 de juny de 2021	Es dicta la liquidació definitiva
7 de juny de 2021	Es notifica la liquidació definitiva

El Tribunal va entendre que la comunicació de represa tenia eficàcia que causava interrupció, perquè identificava amb claredat els conceptes i períodes comprovats i mostrava la voluntat de continuar. Va tenir en compte també la suspensió de terminis per la COVID-19 en comptar la durada de les actuacions posteriors. Va concloure que la liquidació s’havia notificat dins del nou termini de divuit mesos i va confirmar-ne la validesa.

Elements que poden alterar el còmput

El càlcul dels terminis no depèn només de les dates d’inici i de notificació. Es pot veure afectat per situacions com aquestes.

• Les suspensions de terminis previstes legalment, com la derivada de l’emergència sanitària de 2020 que es va tenir en compte en el cas analitzat pel TEAC.

• Els períodes en què les actuacions s’interrompen o s’estenen per causes imputables a una part o l’altra.

• La forma i la data en què es notifica cada actuació rellevant.

Què pot comprovar el contribuent?

Si ha estat objecte d’una inspecció de durada prolongada, convé revisar els següents extrems.

• La data de notificació de la comunicació d’inici i la data en què vencia el termini de divuit mesos.

• Si va haver-hi suspensions de termini i quina va ser la seva durada.

• Si l’Administració va notificar una comunicació de represa formal, quan i amb quin contingut.

• Si la liquidació es va notificar dins del nou termini de divuit mesos que es va obrir amb la represa.

• Si, a la vista de tot això, ha pogut prescriure el dret de l’Administració a liquidar.

Atenció. Les al·legacions sobre durada i prescripció cal plantejar-les en els recursos i reclamacions que procedeixin. Convé analitzar amb antelació els terminis per a interposar-les.

Actuacions recomanades

• Reuneixi totes les comunicacions i notificacions del procediment, amb les seves dates de recepció.

• Elabori un cronograma que reculli l’inici, el venciment del termini inicial, les represes, les suspensions i la notificació de la liquidació.

• Verifiqui el contingut de qualsevol comunicació de represa i si identifica amb claredat els conceptes i períodes.

• Comprovi si la liquidació es va notificar dins del nou termini màxim.

• Valori si existeix prescripció i la conveniència d’al·legar-la.

• Revisi la versió de la norma aplicable segons la data d’inici del procediment.

• Vigili els terminis per a recórrer la liquidació.

• Consulti amb el despatx abans d’adoptar qualsevol decisió sobre el procediment.

El Reglament (UE) 2026/2359, de 7 d’octubre de 2026, publicat al Diari Oficial de la Unió Europea el 27 d’octubre, modifica els Reglaments (CE) núm. 883/2004 i núm. 987/2009, que coordinen els sistemes de Seguretat Social dels estats membres. La reforma afecta especialment la desocupació transfronterera, les cures de llarga durada, els treballadors desplaçats, les prestacions familiars, el certificat A1 i el cobrament de crèdits entre Estats.

La norma no harmonitza les prestacions ni les cotitzacions nacionals. Estableix criteris comuns més detallats per a determinar quin Estat ha de reconèixer els drets i quina legislació és aplicable. Aquesta circular resumeix les novetats principals i el calendari, amb especial atenció al que han de preparar les empreses amb mobilitat internacional.

Atenció. No s’ha de confondre l’entrada en vigor del Reglament, l’1 de novembre de 2026, amb l’aplicació efectiva de totes les seves novetats. Les noves regles sobre desocupació, cures de llarga durada, desplaçaments i certificat A1 no seran exigibles, amb caràcter general, fins al 2 de novembre de 2028.
Desocupació quan s’ha treballat en diversos Estats

Un mes mínim per totalitzar. El nou article 61 del Reglament 883/2004 exigeix una connexió amb el mercat laboral de l’Estat al qual se sol·licita la prestació. Excepte les situacions especials de l’article 65, l’Estat de l’última activitat només totalitzarà els períodes d’assegurança, ocupació o activitat per compte propi complerts en altres països si la persona ha completat en ell un període ininterromput d’almenys un mes.

Si no s’arriba a aquest mínim, la competència passa a l’anterior estat membre en què s’hagi completat un període ininterromput d’almenys un mes. Si tampoc existeix en l’Estat anterior, és competent l’Estat de l’última activitat, que resol amb la seva legislació i aplica la totalització en la mesura necessària.

Inscripció i períodes computables. El nou article 64 bis regula el procediment quan la institució competent és la d’un Estat anterior. El desocupat s’ha d’inscriure als serveis d’ocupació de l’Estat de la seva última activitat, encara que la prestació l’aboni un altre Estat, i aquesta inscripció té els mateixos efectes que la feta davant l’Estat competent. El nou article 60 bis precisa que només es totalitzen els períodes que la legislació de l’Estat on es van complir consideri rellevants per a adquirir o conservar el dret. La mera existència de cotitzacions o d’activitat en un altre país no en garanteix còmput.

Càlcul de la prestació. Conforme al nou article 62, la institució competent pren com a regla general les retribucions o ingressos de l’última activitat sotmesa a la seva pròpia legislació. Per a determinats desocupats que resideixen en un Estat diferent del de la seva última activitat, la institució de l’Estat de residència té en compte, amb els límits de la seva legislació, la retribució o els ingressos percebuts en l’Estat de l’última activitat.

Exportació durant sis mesos. La nova redacció de l’article 64 amplia a sis mesos el període general en què un desocupat conserva la prestació quan es trasllada a un altre estat membre per a buscar ocupació, sense superar mai la durada total del dret. Les institucions competents poden prorrogar aquest període fins a l’esgotament de la prestació, però no és un dret automàtic. Depèn de la seva decisió i del compliment de les obligacions d’inscripció, disponibilitat, control i cerca activa d’ocupació. Es manté l’obligació d’informar la institució competent abans de desplaçar-se i d’obtenir el document que acrediti la conservació del dret.

Atenció. L’ampliació general a sis mesos no s’aplica fins al 2 de novembre de 2028. Fins llavors, el desplaçament per buscar ocupació continua subjecte a les condicions actuals de l’article 64.
Treballadors fronterers i transfronterers, la referència de vint-i-dues setmanes

El nou article 65 modifica el repartiment de responsabilitats quan la persona residia, durant la seva última activitat, en un Estat diferent del competent. Com a regla general, queda a la disposició dels serveis d’ocupació de l’Estat competent i percep la prestació conforme a la seva legislació.

Qui es trobi en desocupació total ha d’acudir a l’Estat de residència si reuneix conjuntament aquestes condicions.

Residia durant la seva última activitat en un Estat diferent del competent.
Continua residint-hi o hi ha tornat.
No ha completat vint-i-dues setmanes ininterrompudes d’assegurança o activitat exclusivament sota la legislació de l’Estat competent.
Si s’arriba a les vint-i-dues setmanes, la competència correspon, amb caràcter general, a l’Estat de l’última activitat. Si no s’hi arriba, la prestació la reconeix l’Estat de residència, prèvia totalització. La reforma permet a més inscriure’s en els serveis d’ocupació de tots dos Estats, i les institucions han d’intercanviar informació sobre la inscripció, els controls, les mesures d’activació i qualsevol circumstància que modifiqui el dret. El nou article 56 bis del Reglament 987/2009 reforça la cooperació i l’accés a EURES a les regions transfrontereres.

Atenció. Les persones que viuen en un país i treballen en un altre poden veure canviar l’Estat que els paga la desocupació segons les setmanes cotitzades en l’Estat competent. Convé conservar la documentació dels períodes d’assegurança.
Cures de llarga durada

La reforma incorpora expressament les prestacions per cures de llarga durada a l’àmbit material del Reglament 883/2004. Són prestacions en espècie o en metàl·lic per a atendre una persona que, per una limitació, necessita una assistència considerable per a les activitats essencials de la vida quotidiana durant un període prolongat. També poden comprendre prestacions concedides a qui presta les cures.

No s’inclouen automàticament totes les ajudes assistencials o socials. La prestació ha de respondre a una situació legalment definida i reconèixer-se sense una valoració discrecional de les necessitats personals incompatible amb el seu caràcter de prestació de Seguretat Social.

El nou article 33 bis encomana a la Comissió Administrativa una llista detallada de les prestacions de cada Estat, amb la seva naturalesa i el seu beneficiari. Com a regla general es continuen coordinant conforme al capítol de malaltia, encara que determinades prestacions podran sotmetre’s a un altre capítol quan el resultat sigui almenys igual de favorable, segons el nou annex XII. L’article 34 evita la doble cobertura d’una mateixa necessitat, de manera que l’import en metàl·lic es pot reduir pel valor de les prestacions en espècie, subjectes a reemborsament, rebudes en l’Estat de residència o estada amb idèntica finalitat.

Atenció. Les sol·licituds presentades abans del 2 de novembre de 2028 es regeixen per la regulació anterior. Qui es traslladi o rebi cures de familiars en situacions transfrontereres hauria d’informar-se de com l’afectarà la regla d’acumulació.
Desplaçaments temporals i certificat A1

Afiliació prèvia i substitucions. L’article 12 del Reglament 883/2004 manté el límit de vint-i-quatre mesos per a conservar la legislació de l’Estat d’origen durant un desplaçament, però reforça les regles contra les substitucions successives i els desplaçaments artificials. L’article 14 del Reglament 987/2009 exigirà que el treballador contractat per a ser desplaçat hagi estat subjecte, almenys durant els tres mesos immediatament anteriors, a la legislació de l’Estat on està establert l’ocupador. Per als autònoms s’exigeix l’exercici previ d’una activitat substancial durant almenys tres mesos.

Si una persona és substituïda abans de finalitzar la seva feina, la durada total de les activitats de tots els treballadors o autònoms implicats no pot superar vint-i-quatre mesos. Esgotat aquest període en un altre Estat, ha de transcórrer, com a regla general, un interval mínim de dos mesos abans de tornar a acollir-se a l’article 12 respecte del mateix país.

Comunicació prèvia i sol·licitud. Des del 2 de novembre de 2028, l’ocupador haurà de comunicar el desplaçament a la institució competent abans de l’inici de l’activitat i sol·licitar el certificat A1. Si no s’expedeix immediatament, la institució emetrà un justificant de recepció automàtic. La institució haurà d’avaluar els fets rellevants i confirmar l’exactitud del contingut abans d’emetre’l. El certificat acredita la legislació aplicable i, mentre no sigui retirat o invalidat, vincula a les institucions i òrgans de l’Estat d’acolliment.

Excepcions procedimentals. Queden fora de la comunicació i sol·licitud prèvia els viatges de negocis, entesos com a activitats temporals relacionades amb els interessos empresarials que no impliquin prestar serveis ni lliurar béns, com a reunions, conferències, seminaris, actes científics o activitats formatives. També les activitats de durada total no superior a tres dies consecutius de treball en un període de trenta dies consecutius, excepte en el sector de la construcció, definit àmpliament pel nou annex 6. L’empresa ha de poder acreditar que concorren els pressupòsits de l’excepció.

Revisió i frau. El nou article 19 bis estableix un procediment quan un altre Estat qüestiona la validesa del certificat. La institució emissora ha de revisar l’expedient i, si detecta un error, retirar-lo o rectificar-lo en trenta dies hàbils, amb efectes retroactius. Si hi ha proves que no deixen dubtes de frau, la retirada o rectificació s’ha de fer sense demora i també amb efectes retroactius. Si aquesta retroactivitat pot deixar al treballador sense cobertura, les institucions han de valorar un acord excepcional conforme a l’article 16 del Reglament 883/2004.

En línia amb això, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència de 2 de març de 2023, assumptes C-410/21 i C-661/21, va declarar que el certificat A1 conserva la seva eficàcia vinculant enfront de les institucions i tribunals d’altres Estats mentre no sigui retirat per la institució emissora, sense perjudici dels mecanismes aplicables quan s’hagi obtingut o utilitzat fraudulentament.

Atenció. Una retirada retroactiva del certificat pot obligar a regularitzar cotitzacions amb efectes passats. Convé que les dades comunicades sobre ocupador, activitat, durada i lloc de treball siguin exactes des de l’inici.
Prestacions familiars

El nou article 68.2 bis distingeix entre les prestacions familiars destinades principalment a substituir els ingressos perduts durant l’educació dels fills i les altres. Les primeres, enumerades en l’annex XIII, es reconeixen com a drets individuals de la persona sotmesa a la legislació de l’Estat competent i no generen drets derivats per a l’altre progenitor. Alguns Estats poden abonar-les íntegrament sense aplicar les regles generals del complement diferencial, si figuren en la part II de l’annex.

Atenció. Les regles anteriors continuen aplicant-se a les prestacions corresponents a fills nascuts abans del 2 de novembre de 2028.
Intercanvi de dades, cobrament de deutes i digitalització

La reforma habilita a les institucions per a intercanviar i comparar electrònicament dades quan sigui necessari i proporcionat per a detectar canvis, errors o incoherències. Les decisions no poden basar-se únicament en coincidències automatitzades. Han de secundar-se en proves suficients i quedar subjectes a vies de recurs efectives.

Es modernitza també l’assistència mútua per a cobrar crèdits de Seguretat Social, amb instruments uniformes d’execució, models normalitzats de notificació, mesures cautelars i regles d’impugnació. La reclamació pot desenvolupar-se en un Estat diferent d’aquell en què va néixer el deute, segons els procediments de l’Estat requerit. Els Estats han de facilitar progressivament procediments íntegrament electrònics per a determinar la legislació aplicable i obtenir certificats, encara que la reforma no pressuposa una comprovació electrònica immediata i uniforme en tots els països.

Atenció. Un deute amb la Seguretat Social d’un altre Estat es podrà exigir amb més facilitat des del territori on la persona o empresa tingui béns.
Calendari d’aplicació i règim transitori

Data

Efectes principals

1 de novembre de 2026

Entrada en vigor i aplicació de determinades disposicions organitzatives, annexos, intercanvi de dades, potestats delegades i regles procedimentals expressament enumerades.

1 de gener de 2027

Aplicació de l’article 64 del Reglament 987/2009 sobre les categories d’edat per a calcular determinats reemborsaments a tant alçat. No activa l’ampliació de l’exportació de la desocupació.

2 de novembre de 2028

Aplicació general de les noves regles sobre desocupació, cures de llarga durada, prestacions familiars, desplaçaments, comunicació prèvia, certificat A1 i cobrament transfronterer.

2 de novembre de 2031

Data límit perquè la Comissió avaluï determinats terminis, la seu empresarial i la possible ampliació del règim de cures de llarga durada.

2 de novembre de 2036

Final màxim del règim transitori general sobre legislació aplicable per a situacions que romanguin sense canvis.

Els períodes d’assegurança, ocupació, activitat per compte propi o residència anteriors a les noves dates d’aplicació poden computar-se per determinar drets posteriors. Les noves disposicions no originen drets per períodes anteriors a la seva data d’aplicació. Els desplaçaments iniciats abans del 2 de novembre de 2028 encara són sotmesos a l’article 12 en la seva versió prèvia.

Atenció. Que les regles més rellevants siguin aplicables el 2028 no impedeix que les empreses comencin a adaptar-se. Les dades d’afiliació, durada i substitucions han d’estar disponibles des d’aquesta data.
Què han de preparar les empreses amb mobilitat internacional

Les empreses disposen d’un període d’adaptació, però convé revisar abans de novembre de 2028 els següents aspectes.

Els procediments per a identificar desplaçaments, activitats en diversos Estats i viatges de negocis.
L’acreditació dels tres mesos d’afiliació prèvia per als treballadors contractats amb vista al desplaçament.
El control conjunt de la durada dels desplaçaments i de les substitucions, i l’interval de dos mesos entre desplaçaments al mateix país.
La comunicació prèvia i la sol·licitud del certificat A1 abans de l’inici efectiu de l’activitat.
La conservació del justificant de recepció i de la documentació justificativa quan el certificat no s’expedeixi immediatament.
L’exactitud de les dades comunicades sobre ocupador, activitat, durada, lloc de treball i relació laboral.
El risc de regularització retroactiva de cotitzacions si el certificat es retira o rectifica.

El BOE de 4 de novembre de 2026 va publicar el Reial decret llei 32/2026, de 3 de novembre, d’ajuts a les víctimes de l’accident ferroviari d’Urda, a Toledo, ocorregut el 28 d’octubre de 2026, i pel qual es garanteix l’accessibilitat equitativa a béns i serveis en situacions d’emergència. Va entrar en vigor aquell mateix dia.

La norma estableix un règim extraordinari d’ajuts econòmics per a les víctimes i els seus familiars, introdueix mesures de protecció laboral i de Seguretat Social, i modifica la legislació de consumidors i usuaris per a limitar els increments de preus en determinades emergències. Aquesta circular se centra en el que pot afectar les empreses, els treballadors i els qui tinguin relació amb els afectats.

• Atenció. Encara que el seu origen és un fet concret, algunes mesures tenen abast general, com la limitació de preus en emergències, i altres s’apliquen a accidents anteriors, com els d’Adamuz i Gelida. Convé revisar quines parts l’afecten.

Protecció dels treballadors afectats per les alteracions ferroviàries

La disposició addicional tercera protegeix els treballadors que, a conseqüència de l’accident o de les alteracions del servei, no hagin pogut acudir presencialment al seu lloc o iniciar puntualment la seva prestació.

En aquests casos, les empreses no poden sancionar les absències o retards derivats d’aquestes circumstàncies, i els afectats no poden sofrir cap perjudici en la seva relació laboral. Les companyies ferroviàries han de facilitar justificants acreditatius de les incidències que hagin provocat les alteracions del servei.

• Atenció. L’empresa ha d’evitar descomptes, prevencions o valoracions negatives per aquestes absències o retards. Convé sol·licitar el justificant de la companyia ferroviària i conservar-lo.

Prestacions de Seguretat Social assimilades a accident de treball

La disposició addicional quarta estableix un règim excepcional per a determinades prestacions de Seguretat Social causades a conseqüència de l’accident del 28 d’octubre de 2026.

Incapacitat temporal. Els processos iniciats abans del 30 de novembre de 2026 a conseqüència de l’accident es consideren excepcionalment situació assimilada a accident de treball, només a l’efecte de la prestació econòmica d’incapacitat temporal. Això significa que no s’exigeix període mínim de cotització per a accedir al subsidi. Els processos s’han d’identificar amb el codi que determini el Ministeri de Sanitat en coordinació amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Quan els processos derivin d’un accident de treball, es reconeix aquesta contingència sense aplicar l’exclusió de l’article 156.4.a) de la Llei General de la Seguretat Social.

Incapacitat permanent, mort i supervivència. Les pensions d’incapacitat permanent i de mort i supervivència, i la prestació econòmica per incapacitat permanent parcial, el fet causant de les quals sigui conseqüència de l’accident, es consideren excepcionalment assimilades a accident de treball. L’assimilació opera només per a calcular la seva quantia i sempre que sigui més favorable al beneficiari. Les prestacions que derivin d’accident de treball conserven aquesta consideració sense aplicar l’exclusió de l’article 156.4.a).

Classes passives. Les pensions de jubilació o retir per incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor dels pares del Règim de classes passives de l’Estat es consideren excepcionalment prestacions extraordinàries quan el seu fet causant derivi de l’accident. S’aplica només per a calcular la seva quantia i sempre que sigui més favorable, conforme a l’article 49 de la Llei de classes passives.

Beneficiaris i aplicació. La protecció arriba a treballadors per compte propi i d’altri. Per a la incapacitat temporal han d’estar en alta en qualsevol règim de la Seguretat Social en la data del fet causant. Per a la incapacitat permanent i les prestacions per mort i supervivència poden estar en alta o en situació assimilada. La mesura s’aplica d’ofici, sense sol·licitud, i amb efectes retroactius des de la data d’efectes del subsidi o de la pensió, fins i tot si el dret s’hagués extingit o la pensió ja estigués reconeguda en entrar en vigor la norma.

• Atenció. Si algú de la seva plantilla ha iniciat una baixa a conseqüència de l’accident, convé comunicar la circumstància per les vies que s’estableixin. L’empresa ha d’estar atenta al codi d’identificació dels processos perquè es tramitin correctament.

Ajuts econòmics extraordinaris a les víctimes i els seus familiars

El capítol I regula ajuts per als morts o lesionats i, en cas de defunció, per a determinats familiars i persones vinculades. Les principals quanties són les següents.

Categoria de lesió	Import (€)
1	84.141,70
2	60.101,22
3	54.091,08
4	48.080,96
5	42.070,84
6	36.060,72
7	30.050,60
8	24.040,48
9	18.030,36
10	12.020,24
11	9.015,18
12	7.212,14
13	5.409,10
14	2.404,04

Les quanties per lesions es determinen amb les 14 categories del barem de l’assegurança obligatòria de viatgers. Els ajuts no són reemborsables, estan exempts de tributació en l’IRPF i són compatibles amb altres ajuts públics i amb les indemnitzacions conforme a la normativa sectorial i les assegurances aplicables.

Existeix a més un ajut addicional, del mateix import que l’ordinari, com a bestreta de les indemnitzacions per responsabilitat civil. L’Estat se subroga en els drets de crèdit dels beneficiaris fins a l’import anticipat. Si la indemnització finalment reconeguda és inferior a la bestreta, no han de retornar la diferència, i si és superior, reben l’excés.

Les sol·licituds es presenten en el termini de tres mesos des de la publicació de la resolució que estableixi el procediment de sol·licitud i gestió, amb possibilitat d’ampliació per causes justificades.

• Atenció. Si algú del seu entorn laboral és víctima o familiar d’una víctima, convé informar-lo que el termini de sol·licitud ja està en curs i que els ajuts són compatibles amb altres indemnitzacions.

Limitació dels increments de preus en situacions d’emergència

L’article 9 modifica la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris. Canvia l’article 20.1.c) i incorpora un nou article 20 ter, que limita l’increment del preu final de determinats béns i serveis en contextos d’urgència, risc o necessitat dels consumidors.

Com a regla general, el preu màxim és el més elevat al qual s’hagués ofert el bé o servei, o un anàleg, durant els trenta dies anteriors a la situació sobrevinguda. Es preveuen aquestes particularitats.

• Si aquest preu màxim de referència supera en més d’un 50% el preu mitjà del període, es pren aquest últim incrementat en un 50%.

• Es permeten increments justificats per augments acreditables de costos o necessaris per a introduir nous béns o serveis que contribueixin a pal·liar l’emergència.

• Per a béns i serveis de marcada estacionalitat pot usar-se el preu del mateix període de l’any anterior, actualitzat amb l’IPC.

• Els consumidors tenen dret a la devolució automàtica de les quantitats cobrades per sobre del preu màxim.

La limitació s’aplica en els supòsits del nou article 20 ter, inclosos determinats contextos excepcionals que identifiqui el Consell de Ministres mitjançant acord.

La disposició addicional cinquena l’aplica als serveis afectats per l’accident d’Urda i a les connexions ferroviàries que continuïn suspeses. Segons la disposició transitòria segona, aquesta aplicació específica regeix fins al 10 de novembre de 2026, sense perjudici de la seva pròrroga mitjançant acord del Consell de Ministres. Les mesures que afectin la llibertat de preus del transport i estiguin subjectes al Dret de la Unió Europea requereixen autorització expressa de la Comissió Europea abans d’aplicar-se.

• Atenció. Si la seva empresa presta serveis de transport alternatiu, allotjament o altres béns o serveis afectats per una emergència, convé revisar les seves tarifes amb el preu màxim que resulti d’aplicar la norma. Les devolucions automàtiques poden tenir un cost rellevant.

Extensió a les víctimes d’Adamuz i Gelida

La norma incorpora disposicions sobre els accidents ferroviaris d’Adamuz, a Còrdova, i Gelida, a Barcelona, de gener de 2026. La disposició transitòria tercera permet que causin determinades prestacions d’incapacitat permanent i de mort i supervivència els treballadors que, en la data del fet causant, estiguessin en situació assimilada a la d’alta, a més de les que estiguessin en alta.

La disposició final primera modifica el Reial decret llei 1/2026, de 27 de gener, per a reforçar la coordinació entre els òrgans judicials i l’Administració en la tramitació de les bestretes d’indemnitzacions per responsabilitat civil.

Actuacions recomanades

Per a les empreses

• Informi comandaments i departaments de personal que les absències i retards causats per les alteracions ferroviàries no són sancionables.

• Sol·liciti i conservi els justificants que faciliti la companyia ferroviària.

• Revisi que no es practiquin descomptes ni s’apliquin conseqüències negatives per aquests motius.

• Identifiqui les persones de la plantilla en baixa o amb familiars afectats, i coordini amb elles la tramitació.

• Gestioni els processos d’incapacitat temporal derivats de l’accident amb el codi que es determini.

• Si presten serveis o venen béns afectats per situacions d’emergència, revisi els seus preus amb el règim del nou article 20 ter.

Per als treballadors i familiars

• Demani a la companyia ferroviària el justificant de la incidència i comuniqui a l’empresa la causa de l’absència o del retard.

• Si és víctima o familiar, informi’s del procediment de sol·licitud d’ajuts i del seu termini.

• Conservi la documentació mèdica, laboral i de Seguretat Social relacionada amb l’accident.

Com ja sap, la utilització d’assistents i agents d’intel·ligència artificial (IA) s’està estenent tant en l’àmbit particular com en el professional. Aquestes eines ja no es limiten a respondre consultes o elaborar documents, sinó que poden gestionar agendes, accedir al correu electrònic, fer reserves, tramitar compres i fins i tot executar determinades operacions seguint instruccions generals.

La seva capacitat per a desenvolupar tasques de manera autònoma ofereix avantatges evidents, però també planteja riscos relacionats amb la privacitat, la seguretat de la informació i el tractament de dades personals.

Conscient d’aquesta situació, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va publicar el 27 d’octubre de 2026 un decàleg dirigit als usuaris d’assistents i agents d’intel·ligència artificial, en el qual recull diverses mesures per a utilitzar aquestes tecnologies sense perdre el control sobre la informació i les decisions que es deleguen.

L’Agència recomana valorar cinc qüestions fonamentals abans de començar a fer servir aquests serveis. És necessari conèixer quina informació poden consultar, quines dades conserven, quines operacions estan autoritzades a fer, on es transmet la informació i si les seves actuacions poden afectar altres persones.

A continuació, es recullen les principals recomanacions, amb especial atenció a aquelles situacions que poden presentar-se en l’activitat diària d’empreses, professionals i particulars.

1. Comprovar qui hi ha darrere de l’assistent d’intel·ligència artificial

Abans d’utilitzar un assistent o agent d’IA convé identificar l’empresa que presta el servei i conèixer les condicions sota les quals tractarà la informació facilitada.

El fet que una aplicació sigui coneguda, gratuïta o aparentment senzilla de fer servir no significa que les seves condicions de privacitat siguin adequades per a qualsevol finalitat.

L’AEPD aconsella seleccionar proveïdors clarament identificats, que expliquin on es processen les dades, per què es fan servir i quins mecanismes ofereixen per a exercir els drets reconeguts per la normativa europea.

També resulta convenient comprovar si la informació introduïda pot emprar-se per a desenvolupar models d’intel·ligència artificial o per a finalitats comercials distintes de les inicialment previstes.

Quan existeixi la possibilitat de realitzar el tractament directament en el dispositiu, sense remetre les dades a servidors externs, aquesta alternativa pot proporcionar una protecció addicional.

• Atenció. No s’han de facilitar documents personals, informació empresarial o dades confidencials a eines el proveïdor, condicions de privacitat o destí de la informació de les quals es desconeguin. És important comprovar les opcions relatives a l’entrenament de models abans d’utilitzar el servei.

2. Limitar els permisos d’accés a aplicacions i documents

Un dels principals riscos apareix quan un assistent sol·licita autorització per a consultar el correu electrònic, els contactes, les carpetes d’arxius, el calendari o determinades aplicacions.

Concedir accés a un compte complet pot resultar desproporcionat si la tasca encomanada únicament requereix consultar una carpeta o determinats documents.

A més, cal distingir entre permetre que una eina llegeixi informació i autoritzar-la per a modificar-la, eliminar-la o compartir-la amb tercers.

L’AEPD recomana aplicar un criteri restrictiu en concedir permisos i revisar periòdicament les connexions actives. Una autorització que inicialment semblava raonable pot deixar de ser-ho quan l’aplicació incorpora noves funcions o comença a utilitzar-se per a altres finalitats.

• Atenció. Cal evitar l’acceptació automàtica d’opcions com «permetre sempre». Una autorització permanent pot facilitar que l’assistent accedeixi a informació o executi operacions sense sol·licitar una nova confirmació.

3. Evitar la comunicació de contrasenyes i dades especialment delicades

La informació que rep un assistent condiciona tant la seva utilitat com els possibles danys derivats d’un error, un accés indegut o una utilització no prevista.

Per aquest motiu, l’Agència recomana reduir al mínim les dades personals que s’introdueixen en aquestes eines, especialment quan contenen informació econòmica, sanitària, identificativa o de caràcter confidencial.

Les contrasenyes, els codis de verificació i els nombres de targetes bancàries no han d’incorporar-se directament a les converses. Quan calgui identificar-se o efectuar un pagament, l’usuari ha d’introduir personalment aquestes dades en l’entorn segur corresponent.

En el cas de documents que continguin informació de tercers, convé valorar prèviament si poden eliminar-se noms, referències personals o altres elements que no siguin necessaris per a desenvolupar la tasca.

Aquesta precaució adquireix particular importància quan s’utilitzen eines d’IA per a revisar contractes, analitzar documentació administrativa o preparar informes a partir d’arxius que contenen dades identificatives.

• Atenció. Abans d’incorporar contractes, nòmines, informes mèdics, declaracions tributàries o altres documents a l’assistent, cal comprovar si contenen informació que es pot ometre, anonimitzar o substituir per dades fictícies. La documentació professional no s’ha d’introduir en serveis no autoritzats per l’organització.

4. Controlar quina informació recorda i conserva la intel·ligència artificial

Alguns assistents incorporen funcions de memòria que permeten recordar converses anteriors, preferències, relacions personals i altres dades amb la finalitat d’oferir respostes adaptades a l’usuari.

No obstant això, l’acumulació d’informació aparentment poc rellevant pot acabar generant un perfil detallat sobre els seus hàbits, interessos, situació econòmica o circumstàncies personals.

L’AEPD recorda que esborrar una conversa no implica necessàriament que desapareguin totes les dades relacionades amb ella. Els serveis poden conservar informació addicional en historials, memòries, registres tècnics o sistemes utilitzats per a altres finalitats.

Tampoc s’ha de confondre l’eliminació d’informació dins de l’assistent amb la seva desaparició de les aplicacions externes que hagi usat.

Per exemple, si un agent efectua una reserva a través d’una pàgina web, la informació proporcionada a aquest establiment pot romandre emmagatzemada en els seus sistemes, amb independència del que posteriorment s’elimini de l’assistent.

Per això, és recomanable revisar les opcions de memòria i historial, fer servir converses temporals quan escaigui i mantenir separats els entorns personals i professionals.

• Atenció. Esborrar un xat, desactivar la memòria o desconnectar una aplicació no garanteix per si sol la supressió de tota la informació. Quan correspongui, poden exercir-se els drets d’accés i supressió enfront del responsable del tractament.

5. Establir instruccions precises i límits a les tasques delegades

A diferència dels sistemes que únicament generen respostes, determinats agents d’intel·ligència artificial poden organitzar una activitat en diverses fases i decidir quines actuacions dur a terme per a aconseguir el resultat sol·licitat.

Una indicació tan àmplia com «organitza tots els meus correus pendents» pot provocar que l’eina interpreti que està autoritzada per a respondre missatges, modificar informació o fer gestions que l’usuari no pretenia delegar.

La recomanació de l’AEPD consisteix a concretar no sols el que es desitja aconseguir, sinó també les accions que han de quedar excloses.

Convé establir límits sobre les persones amb les quals pot contactar l’agent, els documents que pot utilitzar, els imports que pot comprometre i les situacions en les quals s’haurà de detenir per a sol·licitar autorització.

Inicialment, és preferible delegar operacions senzilles, d’abast limitat i les conseqüències de les quals puguin revertir-se sense dificultats.

En qualsevol cas, les instruccions escrites no substitueixen els mecanismes tècnics de control, especialment quan l’assistent disposa de permisos per a actuar sobre comptes o serveis externs.

• Atenció. No és aconsellable encomanar la gestió íntegra d’un compte o activitat sense determinar prèviament quines operacions queden autoritzades. Com més gran sigui l’autonomia de l’agent, més important és establir controls efectius.

6. Exigir confirmació abans de fer operacions rellevants

La diferència entre rebre una resposta equivocada i permetre una actuació incorrecta és considerable. Mentre que un error en una consulta es pot corregir abans d’utilitzar la informació, una operació executada automàticament pot produir efectes immediats. És el que succeeix quan un agent envia un correu, comparteix un arxiu, fa una compra o accepta determinades condicions contractuals.

L’AEPD aconsella mantenir la confirmació prèvia per a aquelles actuacions que puguin tenir conseqüències econòmiques, jurídiques o afectar tercers.

Abans d’autoritzar una operació, s’han de revisar els seus elements essencials, inclosos el destinatari, l’import, la documentació adjunta i les condicions aplicables.

Els resums generats per l’assistent poden ometre detalls importants, per la qual cosa no convé utilitzar-los com a únic element de comprovació.

També s’ha de tenir present que les persones poden assumir responsabilitats per les actuacions que hagin permès executar a aquests sistemes.

• Atenció. La signatura o acceptació de contractes, els pagaments, la publicació d’informació i les decisions amb conseqüències jurídiques o econòmiques no haurien d’executar-se sense una revisió humana prèvia. La confirmació s’ha de referir a l’operació concreta i no limitar-se a una autorització genèrica.

7. Tenir precaució amb les instruccions ocultes en correus i documents

Un dels riscos menys coneguts dels agents d’intel·ligència artificial està relacionat amb les instruccions que poden trobar-se incorporades en continguts procedents de tercers.

Un correu electrònic, una pàgina web, un document PDF o una invitació de calendari poden incloure missatges dissenyats per a alterar el comportament de l’assistent.

A vegades, aquestes instruccions poden aparèixer ocultes per a l’usuari, per exemple mitjançant text blanc sobre fons blanc, encara que resultin accessibles per a l’eina que processa el document.

Aquest tipus de manipulació, conegut com a injecció d’instruccions o prompt injection, pot intentar que l’agent ignori les indicacions originals, faciliti informació privada o efectuï operacions no autoritzades.

El risc augmenta quan una mateixa eina té accés a documentació d’origen desconegut, pot consultar informació confidencial i disposa de capacitat per a actuar en nom de l’usuari.

L’AEPD assenyala que cap mesura elimina completament aquesta amenaça. Per això recomana limitar els permisos i exigir autorització abans d’efectuar accions externes.

• Atenció. Si l’assistent sol·licita contrasenyes, proposa visitar pàgines desconegudes, intenta enviar informació a un destinatari no previst o demana aprovar una actuació aliena a la tasca encomanada, s’ha d’interrompre l’operació i comprovar el seu origen.

8. Respectar la privacitat d’altres persones

L’accés a un compte de correu, una agenda o una carpeta compartida no afecta exclusivament el seu titular. En aquests entorns sol conservar-se informació pertanyent a clients, treballadors, proveïdors, familiars o altres persones que no han decidit utilitzar l’assistent d’intel·ligència artificial. Per consegüent, autoritzar una connexió pot implicar el tractament de dades personals de tercers, circumstància que exigeix valorar la legitimitat d’aquest tractament i les garanties aplicables.

L’AEPD recorda que disposar d’accés a una informació no significa que existeixi autorització per a fer-la servir lliurement.

En l’àmbit empresarial i professional, aquesta qüestió adquireix especial rellevància quan els documents inclouen informació sobre relacions laborals, situacions econòmiques o circumstàncies personals protegides.

També s’han d’extremar les precaucions quan l’assistent es comunica amb altres persones usant el nom, la identitat, la veu o la imatge de l’usuari.

• Atenció. La informació de tercers no s’ha d’incorporar indiscriminadament a aplicacions d’intel·ligència artificial. Les empreses i professionals han de comprovar que el tractament compta amb una base jurídica adequada i respecta les obligacions de confidencialitat i protecció de dades que siguin exigibles.

9. Reforçar la seguretat dels comptes i dispositius connectats

Quan un assistent disposa d’accés a diverses aplicacions, el seu compte pot convertir-se en una via d’entrada a bona part de la informació digital de l’usuari. Una persona que aconsegueixi accedir indegudament a aquest compte podria aprofitar les connexions existents per consultar documents, enviar comunicacions o efectuar determinades operacions. Per reduir aquesta exposició, l’AEPD recomana utilitzar contrasenyes segures i exclusives, activar l’autenticació en dos passos o sistemes equivalents i revisar les sessions que romanen obertes.

També s’ha de parar esment als complements i connectors que s’instal·len per a ampliar les funcions de l’assistent, ja que poden sol·licitar nous permisos d’accés.

Quan un agent controla un navegador, fins i tot podria interactuar amb pàgines en les quals l’usuari ja tingui iniciada sessió. Per aquesta raó, per a determinades activitats pot ser convenient emprar perfils separats i eliminar posteriorment els accessos innecessaris.

La informació especialment sensible s’ha de protegir mitjançant mesures addicionals, com el xifratge i la limitació de la seva disponibilitat mentre l’agent estigui actiu.

• Atenció. No s’han d’instal·lar extensions de procedència desconeguda ni connectar comptes empresarials sense comprovar els permisos sol·licitats. Un únic compte compromès pot facilitar l’accés a diversos serveis vinculats.

10. Supervisar les actuacions i saber com detenir l’agent

Delegar una tasca no significa renunciar a comprovar com s’ha executat. L’AEPD insisteix en la conveniència de conèixer, abans de començar a utilitzar el servei, els mecanismes disponibles per detenir-ne funcionament i retirar els permisos concedits. Així mateix, aconsella revisar els historials d’activitat i comprovar les operacions efectuades en les aplicacions connectades.

Aquest seguiment ha de ser especialment acurat quan existeixen tasques programades, processos periòdics o activitats que continuen executant-se sense la presència de l’usuari.

Les actualitzacions de les eines també requereixen atenció, ja que poden modificar funcions o introduir noves possibilitats de connexió i tractament d’informació.

Si es detecta un comportament anòmal, convé interrompre l’activitat, desconnectar els serveis afectats, revisar les credencials i comprovar si s’han enviat o compartit dades indegudament.

En l’àmbit professional, qualsevol incident que pugui comprometre informació personal s’ha de comunicar als responsables corresponents per valorar les mesures de resposta i, quan escaigui legalment, les obligacions de notificació.

• Atenció. Els processos que funcionen de manera periòdica o sense supervisió directa s’han de revisar amb especial atenció. És recomanable limitar la seva durada, comprovar els seus resultats i desactivar aquells que hagin deixat de ser necessaris.

Recomanacions addicionals per a empreses i professionals

Encara que el decàleg es dirigeix principalment als usuaris d’assistents i agents d’intel·ligència artificial, l’AEPD dedica una consideració específica a la seva utilització en l’entorn laboral.

El document recorda que una aplicació adequada per a ús particular no té per què oferir les garanties necessàries per a tractar informació professional. Per aquest motiu, els treballadors han d’utilitzar únicament les eines autoritzades per la seva organització i connectar exclusivament els comptes, aplicacions i documents permesos.

No és aconsellable instal·lar agents per iniciativa pròpia en equips corporatius ni vincular el correu professional o els arxius de treball a comptes personals d’intel·ligència artificial.

Aquestes precaucions són especialment rellevants per a empreses que gestionen informació econòmica, laboral, tributària o jurídica dels seus clients.

Convé també que les organitzacions estableixin criteris interns sobre l’ús d’aquestes tecnologies, determinin quines eines poden usar-se i facilitin instruccions als empleats per evitar tractaments inadequats d’informació.

Des d’una perspectiva de compliment normatiu, s’hauran de valorar les obligacions que corresponguin conforme al Reglament General de Protecció de Dades i a la normativa espanyola aplicable, atesa la finalitat, les dades tractades i les característiques de cada servei.

• Atenció. La utilització d’eines d’intel·ligència artificial per part dels empleats no elimina les responsabilitats de l’organització sobre les dades personals que tracta. Davant qualsevol dubte sobre una aplicació o una connexió, s’ha de consultar amb el responsable i, quan existeixi, amb el delegat de protecció de dades.

Quines garanties convé exigir als proveïdors d’IA

La responsabilitat d’un ús segur d’aquestes tecnologies no ha de traslladar-se exclusivament als qui les utilitzen. L’AEPD assenyala que els proveïdors haurien de facilitar mecanismes que permetin comprendre quina informació consulta l’assistent, quines decisions pot adoptar i com controlar les seves actuacions. Entre les garanties especialment rellevants es troben la possibilitat de configurar permisos diferenciats, exigir autoritzacions per a operacions importants, consultar l’historial d’activitat i detenir immediatament l’agent. També cal disposar d’informació comprensible sobre la conservació de les dades, la seva eventual utilització per a desenvolupar models d’intel·ligència artificial i els procediments disponibles per a exercir els drets de protecció de dades.

Si una eina no ofereix prou controls, convé reconsiderar quina informació se li proporciona i quin nivell d’autonomia és prudent concedir-li.

Per què són importants les ressenyes per a un despatx professional

Les valoracions ajuden a transmetre confiança, especialment quan una persona no coneix el despatx i necessita contractar un servei especialitzat.

Google mostra una puntuació d’entre una i cinc estrelles, acompanyada del nombre d’opinions rebudes. A més, les ressenyes poden contribuir a la visibilitat de la fitxa d’empresa en els resultats locals.

Ara bé, acumular valoracions no garanteix aparèixer a les primeres posicions. La rellevància, la distància i la notorietat del negoci també intervenen en el posicionament local.

Per a un despatx professional, és especialment valuós disposar d’opinions autèntiques que destaquin aspectes com l’atenció, la claredat de les explicacions, la disponibilitat o la professionalitat.

 

Com sol·licitar ressenyes sense comprometre la confidencialitat

El primer pas consisteix a triar bé el moment de sol·licitar una valoració. Es pot fer després de finalitzar un servei o quan el client hagi manifestat la seva satisfacció amb l’atenció rebuda.

Google Business Profile permet generar un enllaç directe o un codi QR per facilitar l’accés a l’apartat de ressenyes.

La sol·licitud ha de ser voluntària, discreta i neutral. És preferible evitar missatges que pressionin el client o li indiquin quina puntuació ha de donar.

També convé recordar que les opinions són públiques i poden aparèixer vinculades al nom i al perfil de Google de qui les publica.

Per això, abans de demanar una ressenya sobre un assumpte especialment sensible, hem de valorar si la sol·licitud és apropiada.

 

Quina informació no hauria d’aparèixer en una valoració

Una ressenya pot revelar dades que el client no vol fer públiques, fins i tot quan la seva intenció és recomanar el despatx.

En l’àmbit jurídic, per exemple, esmentar un procediment de divorci, una investigació penal o un conflicte laboral pot exposar circumstàncies personals.

En una assessoria fiscal, també es podrien divulgar detalls sobre ingressos, deutes o situacions patrimonials.

Per reduir aquests riscos, és recomanable explicar que no cal descriure l’assumpte tractat. Una valoració sobre l’atenció rebuda pot ser igualment útil.

El despatx no ha de redactar mai opinions en nom dels seus clients ni publicar testimonis atribuïts a ells sense autorització.

 

Com respondre a les ressenyes positives

Respondre a les valoracions demostra atenció i compromís amb les persones que han dedicat temps a compartir la seva experiència.

Tanmateix, una resposta aparentment innocent pot confirmar públicament l’existència d’una relació professional.

Per exemple, agrair a algú la confiança dipositada durant un procediment judicial podria revelar informació que no figurava en el seu comentari.

El més prudent és utilitzar respostes breus i generals, sense esmentar expedients, serveis contractats, resultats obtinguts ni circumstàncies personals.

Una fórmula adequada seria: «Moltes gràcies per compartir la teva valoració. Ens alegra conèixer la teva opinió i t’agraïm les teves paraules».

 

Com gestionar les ressenyes negatives sense vulnerar el secret professional

Les crítiques requereixen una cura especial. Encara que una valoració contingui afirmacions incorrectes, el despatx no ha de revelar informació confidencial per defensar-se públicament.

Tampoc és recomanable discutir detalls econòmics, actuacions professionals o comunicacions privades.

Una resposta apropiada pot expressar la disposició a revisar la situació per un canal privat, sense confirmar ni desmentir circumstàncies concretes.

Quan una opinió incompleixi les polítiques de Google, se’n pot sol·licitar la revisió. Ara bé, una valoració negativa no s’elimina simplement perquè perjudiqui el negoci.

 

Errors que cal evitar a l’hora d’aconseguir valoracions

Google prohibeix oferir incentius a canvi de ressenyes, inclosos descomptes, regals o avantatges comercials.

També cal evitar les opinions falses, les valoracions fetes per persones sense una experiència real i les campanyes que seleccionen exclusivament clients satisfets per demanar-los puntuacions positives.

Un altre error habitual consisteix a copiar comentaris publicats a Google i utilitzar-los en campanyes publicitàries sense haver valorat prèviament els drets i les autoritzacions corresponents.

 

Una estratègia de reputació digital adaptada al despatx

La gestió de ressenyes s’ha d’integrar en una estratègia de màrqueting que tingui en compte la confidencialitat, la protecció de dades i les obligacions deontològiques aplicables.

Establir un procediment per sol·licitar opinions, revisar periòdicament les valoracions i respondre amb criteris homogenis permet mantenir una presència digital professional.

L’objectiu no hauria de ser aconseguir només cinc estrelles, sinó construir una reputació creïble i duradora. Per a un despatx professional, la confiança comença molt abans de la primera consulta i també depèn de com protegeix la informació dels seus clients a internet.