Alerta setmanal de continguts (setmana 43 del 2026)

És freqüent que una entitat que ha tingut resultats negatius durant diversos exercicis decideixi reorientar el seu negoci, diversificar els seus ingressos o obrir una línia d’activitat diferent de la que va originar les pèrdues. Abans de fer-ho, interessa saber si les bases imposables negatives generades en el passat podran continuar aplicant-se contra els beneficis futurs en l’impost sobre societats.

La resposta depèn de diversos factors, entre ells el tipus de canvi que es produeix, l’evolució del capital social i la naturalesa de l’activitat que l’entitat desenvolupa.

Règim general de la compensació

L’article 26 de la Llei 27/2014, de l’impost sobre societats (LIS), permet compensar les bases imposables negatives, que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació, amb les rendes positives dels períodes impositius següents. La compensació està subjecta a un límit percentual sobre la base imposable prèvia, i en tot cas pot arribar a un import mínim anual d’un milió d’euros.

La norma no vincula les pèrdues a l’activitat concreta que les va produir. La compensació es practica sobre la base imposable de l’entitat en conjunt, de manera que els beneficis de qualsevol activitat poden absorbir pèrdues d’exercicis anteriors.

Canvi o ampliació d’activitat

Com a regla general, incorporar una activitat nova o ampliar l’objecte social no suprimeix el dret a compensar. La llei no penalitza la diversificació en si mateixa, sinó que reserva la restricció per a situacions concretes en les quals el canvi d’activitat es combina amb altres elements.

La Direcció General de Tributs (DGT) va aplicar aquest criteri en la consulta vinculant V5005-26. Una societat dedicada a la gestió i arrendament d’immobles, amb patrimoni net negatiu per pèrdues d’exercicis anteriors, projectava ampliar el seu negoci al comerç de bijuteria i joieria. La DGT va concloure que, com que no concorria cap de les circumstàncies de l’apartat 4 de l’article 26 LIS, l’entitat podria compensar les seves bases imposables negatives amb els beneficis de la nova activitat. Entre els fets exposats figuraven que l’entitat havia mantingut activitat des de 2004 i que no havien canviat ni els socis ni els seus percentatges de participació.

Quan es restringeix la compensació

L’apartat 4 de l’article 26 LIS impedeix compensar les bases negatives quan concorren conjuntament aquestes circumstàncies. Una persona o entitat, o un conjunt de vinculades, adquireix la major part del capital o dels drets de participació en resultats després del tancament del període que es va generar la base negativa. Aquestes persones o entitats tenien menys del 25 % al tancament d’aquest període. I l’entitat adquirida es troba en alguna d’aquestes situacions:

• No duia a terme activitat econòmica en els tres mesos anteriors a l’adquisició.

• En els dos anys posteriors du a terme una activitat de diferent grup CNAE que, per si sola, supera el 50 % del seu volum de negocis mitjà dels dos anys anteriors.

• És una entitat patrimonial en els termes de l’article 5.2 de la Llei.

• Ha estat donada de baixa en l’índex d’entitats conforme a l’article 119.1.b) de la Llei.

D’això es desprèn que el canvi d’activitat, per si sol, no determina la pèrdua del dret, però adquireix rellevància quan coincideix amb un canvi de control.

• Atenció.  Les operacions d’entrada de socis, venda de participacions, ampliacions de capital o reorganitzacions societàries cal estudiar-les juntament amb qualsevol canvi d’activitat previst en els dos anys següents. També convé valorar si l’entitat es pot qualificar de patrimonial, sobretot quan la seva activitat es redueix a l’arrendament d’immobles.

Acreditació de les bases pendents

El dret de l’administració a comprovar les bases imposables negatives prescriu al cap de deu anys, comptats des de l’endemà d’aquell en què venç el termini de presentació de la declaració del període en què es van generar. Transcorregut aquest termini, l’entitat ha d’acreditar les bases que pretengui compensar mitjançant la liquidació o autoliquidació i la comptabilitat, justificant el seu dipòsit en el Registre Mercantil.

• Atenció. Es recomana conservar de forma ordenada les autoliquidacions, els llibres comptables i els justificants de dipòsit de comptes de tots els exercicis amb bases negatives pendents.

Aspectes mercantils i patrimonials

Poder compensar bases negatives és un avantatge fiscal, però no millora per si mateix la situació del balanç. Si el patrimoni net és negatiu o queda per sota de la meitat del capital social, la normativa mercantil pot exigir mesures de reequilibri o, en defecte d’això, la dissolució de la societat.

• Atenció. Convé revisar la situació patrimonial abans d’iniciar qualsevol nova línia de negoci.

El canvi o l’ampliació d’activitat no impedeixen, per si sol, compensar bases imposables negatives d’exercicis anteriors. Les cauteles es concentren en les operacions que alteren el control de l’entitat i en les circumstàncies descrites en l’apartat 4 de l’article 26 LIS. Cada cas exigeix revisar la composició del capital, l’evolució de l’activitat i els límits aplicables.

És habitual que, en cessar en una activitat, l’empresari o professional conservi béns que van formar part del seu patrimoni empresarial, com a vehicles, maquinària, equips o mobiliari. La seva venda posterior suscita diverses preguntes: si l’IVA continua sent exigible malgrat haver presentat la baixa en el cens, sobre quin import s’ha de calcular l’impost quan el bé va estar afecte només en part i què succeeix amb les quotes deduïdes en el seu moment.

Les respostes depenen de la situació concreta del bé, del percentatge d’afectació acreditat i del temps transcorregut des de la seva adquisició.

• Atenció. Convé analitzar el tractament fiscal d’aquests béns abans de procedir a la seva venda, i no després de formalitzar-la, per evitar autoliquidacions incorrectes o regularitzacions posteriors.

Subjecció a l’IVA després del cessament de l’activitat

La Llei de l’IVA sotmet a gravamen els lliuraments de béns fets per empresaris o professionals en el desenvolupament de la seva activitat, fins i tot les de caràcter ocasional. Es consideren efectuades en el desenvolupament de l’activitat les transmissions de béns del patrimoni empresarial o professional, i això inclou les que es fan en ocasió del cessament.

Conforme a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l’empresari no perd automàticament aquesta condició per deixar d’efectuar les operacions que constituïen la seva activitat. En conseqüència, la presentació de la baixa en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors no determina, per si sola, la pèrdua de la condició d’empresari a l’efecte de l’IVA si queden béns del patrimoni empresarial pendents de liquidar.

La Direcció General de Tributs (DGT) va aplicar aquest criteri en la consulta vinculant V5404-26, relativa a la venda d’un vehicle adquirit el 2024 i afecte a una activitat empresarial el titular de la qual havia cessat en ella. La DGT va concloure que, mentre no es liquidi per complet el patrimoni empresarial, es manté la condició d’empresari i la venda del vehicle queda subjecta a l’impost, amb les obligacions que això comporta.

• Atenció. La baixa censal no extingeix per si sola les obligacions en l’IVA. Si existeixen béns pendents de transmetre, s’ha de valorar el moment i la forma de la seva venda, com també la necessitat de repercutir l’impost i de presentar les autoliquidacions corresponents.

Base imposable i percentatge d’afectació

Quan el bé va estar afecte només en part a l’activitat, la base imposable de la venda no coincideix necessàriament amb el preu total. En el cas dels vehicles turisme, la Llei de l’IVA presumeix una afectació del 50 %, tret que s’acrediti un altre percentatge.

El criteri de la DGT és que l’afectació s’ha de reflectir en tots els seus efectes, i no sols en la deducció inicial de les quotes suportades. Així, si el vehicle va estar afecte en un 50 %, la base imposable es calcula sobre el 50 % de la contraprestació pactada. La resta del preu correspon a la part no afecta del bé i queda fora de l’àmbit de l’impost. El mateix raonament s’aplica quan el percentatge acreditat sigui diferent.

• Atenció. El percentatge d’afectació s’ha de poder justificar. Convé conservar la documentació que acrediti l’ús empresarial del bé, ja que la presumpció general admet prova en contra, però aquesta correspon a qui la invoca. També s’ha de comprovar que el percentatge aplicat en la venda sigui coherent amb l’utilitzat en deduir la quota en l’adquisició.

Regularització de les deduccions practicades

Els béns d’inversió estan subjectes a un període de regularització de les quotes deduïdes, que arriba als quatre anys naturals següents al de la seva adquisició. Si el bé es transmet dins d’aquest període, ha de realitzar-se la regularització corresponent.

En el cas analitzat per la DGT, el vehicle es va adquirir en 2024 i es va vendre en 2026, és a dir, dins del període de regularització. Quan el lliurament està subjecte i no exempt, la normativa considera que el bé s’utilitza exclusivament en operacions que donen dret a deduir durant l’any de la transmissió i els restants fins al final del període, amb els límits legals. Per això, el venedor ha de calcular l’ajust que procedeixi conforme als articles 107 i 110 de la Llei de l’IVA.

• Atenció. Abans de vendre un bé d’inversió, convé verificar la data d’adquisició, la quota deduïda i els anys que resten del període de regularització. El resultat pot suposar un ingrés addicional o una deducció complementària, segons les circumstàncies, i s’ha de reflectir en l’autoliquidació del període en què es produeix la venda.

Exemple

• Un empresari adquireix un turisme el 2024 per 30.000 euros més 6.300 euros d’IVA (21 %).

• S’acredita una afectació del 50 % a l’activitat, per la qual cosa es dedueix la meitat de la quota suportada.

• El 2026, després de la baixa censal i sense haver liquidat encara tot el seu patrimoni empresarial, ven el vehicle per 20.000 euros.

• El comprador és un empresari o un particular. L’IVA es repercuteix igualment.

La venda està subjecta a l’IVA perquè el venedor conserva la condició d’empresari mentre no hagi liquidat tot el seu patrimoni empresarial. Com que el vehicle va estar afecte en un 50 %, només aquesta proporció del preu forma part de la base imposable.

Concepte	Import
Preu total pactat	20.000 €
Part afecta (50 %), base imposable	10.000 €
Part no afecta (50 %), no subjecta	10.000 €
IVA repercutit (21 % sobre 10.000 €)	2.100 €

El comprador abonarà 22.100 euros en total, dels quals 2.100 corresponen a IVA.

La venda es produeix el 2026, dins del període de regularització dels béns d’inversió, que comprèn l’any d’adquisició (2024) i els quatre següents (fins a 2029). L’efecte de la regularització depèn del dret a deduir que va tenir l’empresari en adquirir el bé.

Supòsit A: dret a deduir del 100 %

Si l’activitat donava dret a deduir íntegrament, la quota deduïda el 2024 va ser de 3.150 euros (50% de 6.300 €). Ja que la venda subjecta i no exempta es considera feta en operacions que donen dret a deduir íntegrament durant els anys restants, no hi ha res a ajustar.

Concepte	Import
Quota deduïda el 2024	3.150 €
Deducció que correspondria després de la venda	3.150 €
Regularització	0 €

Supòsit B: prorrata del 60 % el 2024

Si l’empresari va aplicar una prorrata definitiva del 60 %, la deducció practicada va ser menor, i la venda subjecta permet recuperar la diferència pels anys pendents.

Concepte	Import
Quota suportada afecta (50 % de 6.300 €)	3.150 €
Deduïda en 2024 (60 % de 3.150 €)	1.890 €
Fracció anual (3.150 € ÷ 5 anys)	630 €
Anys pendents (2026, 2027, 2028 i 2029)	4
Deduïble si es considera ús del 100 % (630 € × 4)	2.520 €
Deduït per aquests anys (630 € × 4 × 60 %)	1.512 €
Deducció addicional a favor del venedor	1.008 €

Aquest import s’inclou en l’última autoliquidació del període en què es ven.

Resultat conjunt en el supòsit B

Concepte	Import
IVA repercutit per la venda	2.100 € a ingressar
Regularització de deduccions	1.008 € a deduir
Efecte net en l’IVA de l’operació	1.092 € a ingressar

Qüestions pràctiques

Hi ha altres aspectes que solen passar inadvertits i que convé revisar.

• El tractament de l’operació en l’impost personal del titular, sigui l’IRPF o l’impost sobre societats, que pot donar lloc a un guany o pèrdua patrimonial o a un resultat comptable diferent de l’efecte en l’IVA.

• L’emissió de la factura corresponent quan la venda es fa a un empresari o professional, i els requisits de documentació quan el comprador és un particular.

• La coherència entre la data de la baixa censal, el moment de la venda i les obligacions periòdiques de declaració pendents.

Atenció. Si el cessament s’ha comunicat a l’administració, cal valorar si escau mantenir el compliment formal de les obligacions de l’IVA fins que es transmetin tots els béns pendents.

El cessament de l’activitat i la baixa censal no impedeixen que la venda posterior de béns afectes quedi subjecta a l’IVA, mentre el patrimoni empresarial no s’hagi liquidat per complet. Quan el bé va estar afecte només parcialment, la base imposable es limita a aquesta proporció, i si la venda es produeix dins del període de regularització dels béns d’inversió, s’ha de practicar l’ajust de les deduccions. Cada operació exigeix revisar el percentatge d’afectació, les dates i les quotes deduïdes.

És relativament freqüent que, després de l’alta mèdica emesa per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), el treballador no s’incorpori al seu lloc i l’empresa es trobi davant una situació d’incertesa. No sempre és clar si l’alta ha estat notificada, si ja té efectes, si les absències es poden qualificar d’injustificades o si és necessari requerir prèviament la reincorporació abans de sancionar.

La resposta exigeix distingir entre la notificació de l’alta al treballador, la comunicació que l’empresa pugui rebre per altres vies i la conducta posterior de totes dues parts.

• Atenció. Abans d’iniciar qualsevol actuació disciplinària, convé confirmar documentalment la data d’efectes de l’alta i la forma en què va ser notificada al treballador.

Eficàcia de l’alta mèdica i notificació

La incapacitat temporal (IT) suspèn el contracte de treball i exonera les parts de les obligacions de treballar i de remunerar la feina. L’alta mèdica posa fi a aquesta situació i reactiva el deure de prestar serveis des de la data en què produeix efectes.

Aquests efectes estan condicionats a la notificació. Conforme a la legislació comuna de procediment administratiu, aplicable en matèria de Seguretat Social, l’eficàcia d’un acte queda demorada quan està supeditada a la seva notificació. En conseqüència, la data d’emissió de l’alta no és suficient, per si sola, per a atribuir al treballador una absència injustificada.

• Atenció. La recepció per l’empresa de la comunicació de l’alta, per exemple a través del Sistema RED, no equival a la notificació legal al treballador. Es tracta d’actes amb destinataris i efectes diferents, i l’empresa no substitueix a l’INSS en el seu deure de notificar.

La notificació edictal com a via subsidiària

La Llei General de la Seguretat Social (LGSS) permet que els actes que no hagin pogut notificar-se en la seu electrònica ni en el domicili de l’interessat es comuniquin mitjançant anunci al BOE. No és una modalitat de lliure elecció, sinó una via subsidiària que pressuposa el fracàs de les formes anteriors.

Per això, la validesa de l’edicte exigeix revisar la correcció dels intents previs, entre ells el domicili utilitzat, el resultat de l’enviament postal, la posada a disposició electrònica i la constància documental de tot això. Si l’administració va acudir prematurament a l’anunci o va emprar un domicili incorrecte, l’eficàcia de l’alta pot quedar qüestionada i, amb ella, la culpabilitat de les absències.

• Atenció. Quan el treballador al·legui desconeixement de l’alta, la clau no és el seu coneixement material efectiu, sinó si l’administració va esgotar correctament les vies de notificació prèvies a la publicació edictal.

Un exemple recent: la STSJ de Canàries 545/2025

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries núm. 545/2025, de 9 de juliol, il·lustra aquests criteris. La treballadora es trobava en incapacitat temporal des de desembre de 2021 i l’INSS va emetre l’alta el gener de 2023. La notificació postal va ser retornada per desconeguda i l’electrònica va caducar sense ser consultada, per la qual cosa l’alta es va publicar al BOE el 16 de febrer de 2023. Entre el 17 de febrer i el 20 d’abril d’aquell any la treballadora no va acudir al seu lloc, no va intentar reincorporar-se ni va impugnar l’alta. L’empresa la va acomiadar per absències injustificades.

El tribunal va confirmar la procedència de l’acomiadament. Va considerar acreditats els intents previs de notificació, va reconèixer plena eficàcia a l’edicte i va concloure que l’obligació de reincorporar-se va néixer automàticament, sense necessitat d’un requeriment empresarial previ.

• Atenció. La sentència no autoritza a acomiadar sense comprovacions. La seva conclusió descansa en una notificació edictal vàlida, absències prolongades, falta d’impugnació i absència de prova sobre una incapacitat persistent. Variacions en qualsevol d’aquests elements poden conduir a una altra valoració.

Impugnació de l’alta i conducta del treballador

La impugnació de l’alta no suspèn automàticament la seva eficàcia, tret que una norma especial ho disposi. Com a regla general, el treballador s’ha de reincorporar o, si considera que persisteix la impossibilitat mèdica, desplegar una conducta activa i diligent. Això implica informar l’empresa de la impugnació, manifestar la seva voluntat de conservar el vincle i aportar elements mèdics contrastables. No n’hi ha prou amb la mera discrepància amb l’alta.

El Tribunal Suprem ha considerat sancionables les absències posteriors a una alta de l’INSS que no ha estat suspesa per la reclamació formulada.

• Atenció. Si el treballador comunica una impugnació o aporta documentació mèdica, l’empresa ho ha de valorar abans de sancionar, ja que pot incidir en la culpabilitat de la conducta.

És necessari un requeriment previ de reincorporació?

La sentència analitzada rebutja que l’empresa hagi d’emetre una ordre addicional per a activar un deure que deriva de la llei i del contracte. L’absència de burofax, crida o requeriment no converteix per si sola les faltes en justificades ni determina la improcedència de l’acomiadament.

No obstant això, el requeriment és recomanable com a cautela probatòria, perquè permet acreditar la bona fe de l’empresa, precisar la data de reingrés i valorar la culpabilitat abans d’imposar la sanció màxima. Pot ser especialment aconsellable davant circumstàncies singulars com a canvis de centre o torn, dubtes sobre la recepció de l’alta, vacances autoritzades, adaptacions del lloc o una nova baixa mèdica.

Gravetat de les absències i càrrega de la prova

L’Estatut dels Treballadors (ET) exigeix que l’incompliment sigui greu i culpable, i tipifica com a causa d’acomiadament les faltes repetides i injustificades d’assistència a la feina. La notificació vàlida de l’alta elimina la justificació de l’absència, però la procedència de l’acomiadament requereix ponderar la durada de les faltes, la conducta informativa del treballador i la inexistència d’errors administratius.

Correspon a l’empresa provar l’existència de l’alta, la seva eficàcia, les dates d’absència i el seu encaix disciplinari. El treballador pot oposar defectes de notificació, impossibilitat mèdica subsistent, impugnació amb efecte suspensiu o error excusable.

• Atenció. La carta d’acomiadament ha de descriure amb precisió els fets imputats i les dates d’incompareixença, i convé revisar el règim disciplinari del conveni col·lectiu aplicable.

Actuacions recomanades

Per a l’empresa, abans de sancionar:

• Verificar la resolució d’alta, la seva data d’efectes i el mode en què va ser notificada.

• Comprovar si existeix impugnació amb efecte suspensiu.

• Revisar el règim disciplinari del conveni col·lectiu.

• Documentar de forma individualitzada les dates i torns d’incompareixença.

• Valorar comunicacions prèvies o justificants mèdics aportats.

• Redactar la carta d’acomiadament amb detall dels fets.

Per al treballador:

• Mantenir actualitzades les dades de contacte i consultar periòdicament la seu electrònica.

• Actuar amb diligència davant la interrupció de la prestació econòmica.

• Comunicar immediatament a l’empresa qualsevol impugnació o impossibilitat mèdica acreditada.

Una notificació edictal vàlida de l’alta mèdica pot permetre qualificar de procedent l’acomiadament per absències posteriors, sense necessitat de requeriment previ, sempre que l’alta sigui executiva i les faltes siguin repetides, continuades i injustificades. Si s’acrediten defectes en la notificació, una incapacitat persistent degudament comunicada o altres circumstàncies que excloguin la culpabilitat, la conclusió pot ser diferent. Cada cas exigeix una anàlisi individualitzada de la seqüència de notificacions i de la conducta de les parts.

La Llei 4/2026, d’1 d’octubre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, inclou també canvis en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. Aquesta circular se centra únicament en aquests últims.

La disposició final primera modifica el paràgraf b) de l’apartat 1 de l’article 10 de la Llei sobre propietat horitzontal, amb la finalitat de reforçar el deure de fer obres d’accessibilitat universal, aclarir la seva interpretació i facilitar la seva execució. A més, la disposició final divuitena autoritza l’elaboració d’un text refós en aquesta matèria.

L’article 10.1 recull les actuacions que tenen caràcter obligatori i que no requereixen d’acord previ de la junta de propietaris, impliquin o no modificació del títol constitutiu o dels estatuts, i estiguin imposades per les administracions públiques o sol·licitades pels propietaris.

• Atenció. Les comunitats i els administradors de finques han de revisar els procediments amb què atenen les sol·licituds d’obres d’accessibilitat, perquè la nova redacció amplia les conseqüències de no executar-les.

Obres i actuacions compreses

La redacció anterior parlava de les obres necessàries per a garantir els ajustos raonables en matèria d’accessibilitat universal. La nova es refereix a les necessàries per a garantir les condicions d’accessibilitat universal i, en tot cas, els ajustos raonables.

Es mantenen les obres requerides per propietaris en l’habitatge o el local on visquin, treballin o prestin serveis voluntaris persones amb discapacitat o majors de setanta anys, amb la finalitat d’assegurar-los un ús adequat dels elements comuns. S’inclou també la instal·lació de rampes, ascensors o altres dispositius mecànics i electrònics que afavoreixin l’orientació o la comunicació amb l’exterior.

• Atenció. La referència a les condicions d’accessibilitat universal, i no sols als ajustos raonables, pot ampliar el tipus d’actuacions que el propietari sol·licitant podrà exigir.

Límit econòmic i la seva excepció

Com a regla general, aquestes obres són obligatòries sempre que l’import repercutit anualment, una vegada descomptades subvencions o ajudes públiques, no excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.

La reforma introdueix una excepció rellevant. Quan les ajudes i subvencions efectivament concedides arriben al 70 % de l’import de les obres, la seva execució és obligatòria sense que siguin d’aplicació els límits econòmics anteriors. La redacció prèvia fixava el llindar en el 75 % de les ajudes a les quals la comunitat pogués tenir accés. Ara s’exigeix que les ajudes hagin estat efectivament concedides i el percentatge baixa al 70 %.

Si el cost supera el límit, o les ajudes no arriben al 70 %, l’obra continua sent obligatòria sempre que l’excés sigui assumit pels qui l’hagin requerit.

• Atenció. Cal distingir entre ajudes possibles i ajudes concedides. El llindar del 70 % es refereix a aquestes últimes, per la qual cosa convé documentar amb precisió la resolució de concessió i el seu import.

Finançament i període de repercussió

Si la comunitat sol·licita finançament per a les obres, el període de repercussió serà de tants anys com permetin les opcions de finançament disponibles. Això pot reduir de manera notable la quota anual que suporten els propietaris i facilitar que es mantingui dins del límit de les dotze mensualitats.

• Atenció. Convé valorar, abans de decidir, les línies de finançament existents i el seu termini màxim, ja que d’elles depèn el càlcul de l’import repercutit cada any.

Informació sobre ajudes i deure de sol·licitar-les

L’interessat que insti les obres pot aportar informació sobre les convocatòries d’ajudes i subvencions disponibles en matèria d’habitatge i agenda urbana a les quals la comunitat pugui concórrer. La comunitat queda obligada a sol·licitar-les.

• Atenció. Si el propietari aporta convocatòries concretes, la comunitat no hauria de demorar la sol·licitud. La falta de tramitació es podria interpretar com un incompliment de l’obligació legal.

Accés a la via judicial

La reforma preveu expressament que, si concorren els requisits, però la comunitat no fa les obres, l’interessat pot sol·licitar a l’autoritat judicial competent que dicti les decisions necessàries per a obligar a la seva execució.

Ajudes públiques

S’afegeix una disposició addicional tercera a la Llei sobre propietat horitzontal que obliga a l’Administració General de l’Estat i a la resta d’administracions, en les seves respectives competències, a habilitar prou crèdits per a programes d’ajudes i subvencions destinats a la reforma, rehabilitació i condicionament d’edificis d’habitatges en matèria d’accessibilitat universal sotmesos a aquesta llei. La promoció d’aquestes actuacions serà prioritària en les polítiques públiques d’habitatge i agenda urbana sostenible.

Text refós previst

La disposició final divuitena autoritza el Govern a aprovar, en el termini de dotze mesos, un text refós que integri, regularitzi, aclareixi i harmonitzi els articles 10 i 17 de la Llei 49/1960 i la Llei 15/1995, sobre límits del domini sobre immobles per a eliminar barreres arquitectòniques a les persones amb discapacitat.

Actuacions recomanades

• Revisar si existeixen sol·licituds d’obres d’accessibilitat pendents o previsibles en la comunitat.

• Comprovar si en l’immoble viuen, treballen o presten serveis voluntaris persones amb discapacitat o majors de setanta anys.

• Calcular l’import anual repercutible i comparar-lo amb les dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.

• Informar-se de les convocatòries d’ajudes i de les opcions de finançament disponibles.

• Sol·licitar les ajudes aportades per l’interessat i documentar la seva tramitació.

• Reflectir en acta les decisions i gestions fetes.

• Valorar el risc de reclamació judicial en cas de demora.

La Llei 4/2026 reforça, a través de l’article 10.1.b) de la Llei sobre propietat horitzontal, el caràcter obligatori de les obres d’accessibilitat universal, modifica el llindar d’ajudes que elimina el límit econòmic, obliga la comunitat a sol·licitar les ajudes que aporti l’interessat i reconeix expressament la possibilitat d’acudir al jutge. Es recomana que les comunitats revisin els seus procediments i planifiquin amb antelació el finançament d’aquestes actuacions.

L’esquema es concreta en dues resolucions de 14 d’abril de 2026 de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, que desenvolupen l’article 16.3 de la Llei. Van produir efectes el 17 d’abril de 2026 i van concedir sis mesos per a l’adaptació dels sistemes. Aquest termini va concloure el 17 d’octubre de 2026, de manera que les obligacions descrites en aquesta circular són exigibles des d’aquesta data.

• Atenció. Les empreses obligades que encara no hagin completat l’adaptació dels seus sistemes de telefonia, dels seus contractes amb operadors i dels processos dels seus centres de trucades haurien de fer-ho com més aviat millor, ja que l’incompliment no es pot emparar en el període transitori.

Empreses incloses en l’àmbit d’aplicació

Segons l’article 2 de la Llei, l’obligació afecta dos grans grups. El primer el formen les empreses que prestin serveis bàsics d’interès general a Espanya, estiguin establertes o no al nostre país. S’inclouen el subministrament i distribució d’aigua, gas i electricitat, el transport de passatgers per avió, ferrocarril, mar o vies navegables i autobús o autocar, els serveis postals, les comunicacions electròniques i els serveis financers.

El segon grup comprèn les grans empreses o grups de societats que venguin béns o prestin altres serveis en territori espanyol dirigits principalment a consumidors. És necessari que en l’exercici anterior hagin assolit almenys un d’aquests llindars: 250 treballadors o més, un volum anual de negoci superior a 50 milions d’euros o un balanç anual superior a 43 milions d’euros.

La Llei s’estén a més a les empreses que gestionin serveis públics prestats per administracions públiques en aquests sectors quan existeixi relació de consum, i als serveis temporalment gratuïts per oferta o promoció. Per a cooperatives i entitats sense ànim de lucre que prestin serveis bàsics d’interès general i comptin amb menys de 250 treballadors es preveu una aplicació flexibilitzada.

• Atenció. Els llindars es valoren amb referència a l’exercici anterior. Convé comprovar cada any si l’entitat els supera, ja que pot quedar inclosa o exclosa d’un exercici a un altre.

El prefix 400 per a trucades comercials

Des del 17 d’octubre de 2026, i excepte els supòsits exceptuats per la disposició transitòria única, apartat 4, de la Llei 10/2025, les trucades comercials de les empreses obligades no poden efectuar-se des de rangs diferents de l’identificat com NXY=400.

Els números d’aquest rang tenen una funció exclusivament sortint. Poden aparèixer com a origen d’una trucada comercial, però no estan habilitats per a rebre trucades, de manera que el destinatari no pot retornar-la al mateix número. Els operadors han de mantenir obert el rang en les seves xarxes per a les comunicacions sortints i impedir que funcioni com a numeració de destí.

Amb això es pretén facilitar la identificació d’aquestes trucades pels usuaris, reforçar la transparència i millorar la supervisió de l’ús dels recursos públics de numeració.

• Atenció. Si l’empresa externalitza les seves campanyes, ha de traslladar aquesta exigència per escrit als proveïdors de telemàrqueting i verificar que realment emeten des del rang 400.

Atenció a la clientela

El prefix 400 no es pot fer servir per prestar serveis d’atenció a la clientela ni per a altres finalitats diferents de les trucades comercials. Els números destinats a atendre consultes, incidències o sol·licituds dels usuaris tampoc es poden emprar com a identificadors de trucades comercials, amb l’excepció dels casos del règim transitori.

Per a l’atenció a la clientela s’admeten la numeració curta emprada pels operadors per a serveis interns oferts a usuaris finals, els números 800 i 900 i la numeració geogràfica sotmesa a condicions tarifàries estàndard. Conclòs el període d’adaptació, aquests serveis només poden operar amb els recursos atribuïts expressament a aquesta finalitat.

• Atenció. Si l’empresa utilitzava un mateix número per trucar a clients amb finalitats comercials i per a rebre les seves gestions, ha de separar tots dos usos i s’ha de dotar d’una numeració diferent per a cadascun.

Cost de les trucades a l’empresa

La regulació fixa també el cost que pot suportar qui truca. Les trucades a números curts i a números 800 i 900 reben, a l’efecte de tarifació a l’usuari i de condicions d’accés i interconnexió, el tractament de la numeració gratuïta. Quan l’empresa atengui els seus clients mitjançant un número geogràfic, la trucada no pot costar més que una comunicació a una línia fixa geogràfica estàndard.

Atenció. Convé revisar els contractes de telefonia i els plans tarifaris vigents, perquè numeracions de tarifació especial usades fins ara per a atendre el client podrien no ser compatibles amb aquest règim.

Paper dels operadors i drets dels usuaris

Els operadors havien d’informar el públic sobre l’obertura del rang NXY=400 entre els cinc i els vuit mesos següents a l’entrada en vigor de la resolució. Poden a més oferir als seus clients, prèvia sol·licitud, la possibilitat de desconnectar-se del servei de trucades comercials prestat amb aquesta numeració.

• Atenció. És previsible que una part dels usuaris sol·liciti aquesta desconnexió, de manera que les campanyes telefòniques podrien tenir un abast menor que l’anterior. Convé tenir-ho en compte en planificar l’activitat comercial.

Actuacions recomanades

• Determinar si l’empresa o el grup entra en l’àmbit d’aplicació de la Llei 10/2025.

• Comprovar que totes les trucades comercials surten ja des de numeració del rang 400.

• Verificar que l’atenció al client es presta únicament mitjançant numeració curta, 800, 900 o geogràfica amb tarifa estàndard.

• Revisar els contractes amb operadors, proveïdors de telemàrqueting i centres de trucades.

• Cal informar internament els equips comercials i d’atenció al client.

• Analitzar si són aplicables alguna de les excepcions de la disposició transitòria única, apartat 4.

• Documentar les mesures d’adaptació adoptades, per si fossin requerides.

El 17 d’octubre de 2026 va concloure el període d’adaptació i va passar a ser obligatori l’ús del prefix 400 per a les trucades comercials de les empreses incloses en la Llei 10/2025. L’atenció a la clientela queda vinculada a numeració curta, números 800 i 900 o numeració geogràfica amb tarifa estàndard, sense possibilitat de barrejar tots dos usos. Es recomana verificar sense demora la situació de cada entitat i regularitzar qualsevol ajust tècnic o contractual que estigui pendent.